Política de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

X

No descobrisc gens si dic que la Volta A Peu suposa per a molts la iniciació en açò de córrer. També per a mi va ser una de les primeres carreres i la recorde perfectament, però no parlaré hui d’aquella ocasió. Ho faré sobre altres tres que han sigut, sens dubte, dels moments més emotius que he viscut corrent. Em referisc a la primera vegada que cadascun dels meus fills ha realitzat la prova.

De principi a fi, aquells huit quilòmetres han sigut màgics. I encara diria que aquella màgia comença abans. Quan ells s’han sentit preparats per a fer-ho i han esperat el dia de la carrera amb nervis i il·lusió. Quan ha arribat el moment i han sentit eixes papallones en l’estómac i, després, han començat a trotar, envoltats de gent, de corredors com ells, en el millor ambient possible. Quan hem començat a recórrer València, gambada a gambada, parlant amb ells sobre aquest esport, sobre tot allò que ens dóna i ens fa créixer. Sobre com d’important que és gaudir-ho, amb esforç però sense pressió, anar aconseguint metes.

I abans que ens adonem arriba açò: la meta. I el nus en l’estómac llavors ho tinc jo, perquè no puc evitar emocionar-me en veure’ls gaudir així. Com gaudim els que correm.

Per Ana Durán (@AnaDuCos)

Volta a Peu Valencia

Compartix-ho!